La supervivència és el procés de mantenir l’existència individual davant condicions adverses, amenaçadores i amb recursos molt limitats. A més, implica satisfer necessitats fonamentals com alimentar-se, beure aigua i descansar. En el context dels videojocs, la supervivència implica una sèrie de mecàniques que generen una narrativa on el jugador es troba en una situació crítica de vulnerabilitat que es basa en: - La necessitat de satisfer necessitats bàsiques (aliment, descans, aigua). - L’adaptació constant a un entorn hostil o canviant. Sol haver-hi cicles diaris i estacions. - L’acumulació i la gestió estratègica dels recursos: caçar, recollir, transformar. - La sensació de risc i vulnerabilitat permanent. Els videojocs de supervivència proporcionen una experiència emocional de fragilitat, de risc constant i d’incertesa. Això ens recorda que som vulnerables, però també ens permet convertir aquestes sensacions de crisi en solucions: el jugador pot reescriure el que està passant a partir de la gestió de l’escassedat, de la superació de les amenaces.
