Avui anem cap al nord, fins a la llarga costa dels Fiords noruecs. Perquè, si hi ha un país que ha sabut fer del jazz una llengua pròpia sense deixar mai de ser fidel al seu paisatge, aquest és, Noruega. Els noruecs no van copiar el jazz americà, el van traduir. En van fer una música freda, oberta, amb silencis llargs com els seus hiverns i una bellesa que sembla sortida directament d'aquests fiords.